dijous, 23 de juliol del 2009

Cansaladers per vocació.


En la història de Sants segur que hi hagut moltes famílies compromeses en l'activitat del barri. Malgrat que moltes d'elles encara ens són poc conegudes per manca d'informació o també interès. Un exemple és el dels Archs, d'origen igualadí que treballarien del tèxtil i militarien als sectors llibertaris de la CNT, o també el cas dels germans Fortuny que crearien la Companyia Elèctrica Dharma.

Ara bé, una altra d'aquestes famílies són els Alsina, que han estat cansaladers des del segle XIX.
La primera documentació indica que van ser fundats l'any 1883, però la tradició
familiar ens explica que el 1850 s'establiren a la Boqueria (tres anys després que s'inaugurés el
mercat). No obstant, se sap que entre finals del segle XIX i inicis del XX, els Alsina van tenir parades de carn al Mercat de Sant Antoni i una carnisseria a la Rambla de Catalunya.

Antoni Alsina i Galceran va proveïr caps de bestiar durant els anys 20, dècada en què es va fundar l'Escorxador de Barcelona.

És als anys 50 quan obririen la botiga al n. 29 del carrer Canalejas. Actualment segueix sent la seu de la cansaladeria. El 1988 rebrien el títol d'artesans, però més tard és quan Joaquim Alsina i Joan seria nomenat mestre artesà cansalader-xarcuter el 1992 i la seva dona Anna Canudes i Cisteró ha estat reconeguda com una de les primeres dones artesanes cansaladeres.

L'actual cansalader, Jordi Joan Alsina hi treballa des del 1998, que manté la tradició familiar amb matèria de primera qualitat i a la vegada aplica innovacions tècniques consistides en investigar sobre el porc i tots els productes derivats. També s'investiga en el món gastronòmic combinant aliments segons normes dietètiques i nutricionals (botifarra de poma) i depenent de les èpoques de temporada (botifarra d'ou, calçots, festa dels traginers...)

D'altra banda, en Jordi Joan des de jove s'ha involucrat en la vida activa del barri: botifarrades populars, fins i tot, col·laborant en la Creu Roja, el secretariat d'entitats o fent pinya com a casteller de Sants.

Més informació: entrevista a la Burxa nº 117, última pàgina.