Al segle XX, Sants ha crescut desordenadament enmig de fàbriques, blocs nous i cases senzilles, vies fèrries o carrers per a cotxes, que d'antic ha portat dèficits en les vivendes i espais públics que han preocupat les classes treballadores. Un article de la revista "Tara" el 22 de desembre de 1926, parla de l'urbanització del barri i, mesos després, un concurs sobre el carrer més brut i descuidat de Sants.
Al periòdic "Ressò" sortia una crida enèrgica de l'enderrocament de l'estació del carrer Riego, que dificultaria l'accés al tren de la població.
Dels carrers amb més mal estat, trobem la Riera Blanca, amb un pas de claveguera sense asfaltar sota el pont del metro i dificultats de pas als vianants; escombreries i llocs de desferres amb la carretera de Sants. L'única part en bones condicions era al tros de les Corts, entre el Camp Nou i Avinguda de Madrid.
Un altre punt era al carrer Joan Güell, on hi havia 22 barraques a punt d'enderrocar-se el 1974, però sense decisió definitiva de l'ajuntament.
Al llarg d'aquests anys, malgrat l'especulació i grans vies de comunicació que s'hi obririen a partir de la dècada del 1960 (Av. de Madrid, Travessera de Les Corts...), Sants encara seguiria mantinint l'encís de poble treballador.
A les parets, es troben algunes pintades i grafitis amb continguts de tipus despectius, entre ells: VIVA EL PARTIDO FASCISTA, ROJOS AL PERDÓN, NO AL COMUNISMO... Aquesta última es trobaria a l'entrada del Centre Social que duraria fins els anys 70.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada